Així com hi ha agricultors, puericultors i, posem per cas, cunicultors, també hi pot haver articultors, aquella gent que fa de l’art un conreu, un cultiu. En conec uns quants, a la Terra Alta, per exemple, on ara ha fet trenta anys, el 1995, des de Corbera d’Ebre, sorgí una magnífica conjunció humana i artística, quan tres homenots (Jesús Pedrola, Josep Cañada i Xavier Ripoll) i una donassa (Encarna Pons) van donar forma i contingut al que seria una experiència cultural que va revitalitzar la vila màrtir de Corbera (bombardejada el 1938 per l’exèrcit alemany, durant la batalla de l’Ebre) i, per extensió, tota la comarca.
Com a cronista andarec de les realitats humanes, ecològiques i culturals del nostre país, vaig viure intensament l’inici i desenvolupament d’aquesta experiència, sorgida de la base popular, feta de múltiples aportacions, entre les quals de les distintes administracions públiques.
El cas és que aquests articultors de la Terra Alta, davant el símbol permanent de la Serra de Cavalls, han anat trenant, durant tots aquests anys, una sèrie de realitats que es mantenen vives, com l’Abecedari de la Llibertat (extens conjunt escultòric repartit pel devastat Poble Vell, amb textos d’altres tants autors sobre cadascuna de les lletres de l’alfabet), l’Art al Ras, mostra també escultòrica i literària sobre indrets significatius dels pobles de la comarca, i les vuit edicions de la Biennal d’Art de Corbera d’Ebre sobre Drets Humans, que ha aplegat, igualment, un bon nombre d’artistes.
Cal tenir ben present, després de la Guerra Civil, l’estat de postració humana, agrícola, cultural i històrica de la comarca de la Terra Alta: famílies a l’exili, exterior o interior, afusellats a les cunetes, empresonats a la Torre de Pilats, a Tarragona, rancors o venjances entre famílies, les terres agrícoles o de muntanya, minades pels obusos, tot plegat sota els anys més durs de la dictadura dels vencedors.
Van caldre ben bé vint anys per anar posant la terra en condicions de tornar a produir, un esforç enorme d’una pagesia familiar en desbandada que ho havia perdut tot: els masos, els animals, les terres i les eines de treball.
L’arribada de l’agricultura industrial, els anys 60, fonamentada en les grans produccions intensives, comportà l’inici de l’emigració rural familiar a les grans ciutats, amb la qual cosa els que es quedaren al camp van haver de sotmetre’s, més enllà dels mercats locals, a un mercat que començava a globalitzar-se sota el regnat de grans grups empresarials (financers, agroindustrials i comercials) que exigiren produccions massives d’aliments per abastir els centres urbans, tot imposant, amb la mecanització accelerada i l’ús dels fitosanitaris d’origen químic, preus abusius als productors, molts dels quals van haver d’abandonar, reprenent, anys després de la guerra, un segon exili, en aquest cas econòmic.
Una nova generació creixia, la que els anys setanta —amb la creació, el 1974, d’Unió de Pagesos, sindicat democràtic, unitari i independent, la reconstrucció dels partits i sindicats urbans i les lluites democràtiques al final del franquisme— va incorporar-se als ressorgiments comarcals amb la triple faceta política, cultural i ecològica.
Gent preparada en el treball manual, intel·lectual i artístic, disposada, en la vida personal i comunitària, no solament a combatre els estralls de submissió i silenci a què ens havia sotmès la dictadura, sinó, també i sobretot, a crear un model de vida i de cultura diferent, participatiu, alternatiu i crític, reprenent el que se’ns havia ocultat: la bondat humana, la bellesa de la realitat natural, el treball per la justícia social i la reparació històrica i ecològica de tot el mal que un mal model de desenvolupament havia infligit a la nostra societat.
A cada comarca sorgiren aquests capdavanters, concretats a la Terra Alta, entre d’altres, en els que podríem anomenar Articultors, conreadors de l’art de la cultura en totes les seves dimensions.
Ells són, des de finals dels anys setanta, els qui començaren a refer algunes de les cases del devastat Poble Vell de Corbera d’Ebre, repararen i senyalitzaren camins, van crear l’esmentat Abecedari de la Llibertat. Missatge escrit, van obrir espais expositors i d’allotjament per a creadors i van iniciar gestions per a la restauració, acabada fa pocs anys, de la teulada de l’Església de Sant Pere, al Poble Vell, el lloc on es mostren, de fa setze anys en la Biennal d’Art, creacions en defensa dels Drets Humans i la Pau, així com l’espai on, amb textos i fotos, es divulga la història de Corbera, abans i després de la seva destrucció. Igualment, on s’hi presenten llibres sobre la Guerra Civil i s’hi fan col·loquis i conferències sobre aquestes temàtiques.
Tot plegat ha estat animat per diverses associacions populars, que han mantingut el record de les activitats, amb l’edició de llibres (algun de tan complet, en gran format, sobre l’Abecedari…), revistes, fulletons turístics i exposicions, com la que es mostrà, el 2023, a la Cinquena Galeria de la Presó Model de Barcelona. Ara, tota aquesta llarga història, serà mostrada en un audiovisual produït per [email protected].
